miércoles, 5 de diciembre de 2007

Beowulf


Jo, de nou i després de mil anys, torne!!!

I quina millor benvinguda que comentar la gran peli de Beowulf. Pel·lícula, tot s'ha de dir, que em feia perea vore, però que quan vaig ixir del cine va ser en plan: a vore, qui i quan ha de fer la segona part.

El fet de fer els personatges per ordinador però calcaets als actors reals li dona una originalitat i un realisme molt xulos per a una pel·lícula d'acció en la que el protagonista és d'allò més egocèntric (que perquè pense aixó? fàcil, perquè repetix unes 15 vegades qui és. Aixó que dius, que sííííí, si la peli ja porta el teu nom pesat!!)

Però després de pensar aixó, Jose em va dir: no, no és pesat, és egocèntric i per aixó li passa el que li passa..... Aleshores ho vaig entendre.

Pel que fa a la història em va agradar molt i no perd la tensió en cap moment, a més, he de dir que la mitologia és un tema que m'atrau molt.

També he de destacar el personatge de Grendel que, a pesar de carregar-se a mig poble, és entranyable, té sentiments i el fet de que tinga forma humana el fa més humà. Però el que jo no entenc és perquè el fill de Anthony és lleig de collons i el de Beowulf és un tiarron convertido en dragón. Why??

Per últim destacar la peaxo banda sonora que té la peli (fifty fifty entre moros i cristians i 300). A pesar d'aixó, una BSO d'alló més variada i entretinguda.

Bo, em despedisc i fins promte!!!