jueves, 30 de agosto de 2007

ELO (Electric Light Orchestra) - Confusion

El videoclip és de l'època, però la cançó és GENIAL!!!! Jeff és com Midas, tot el que toca ho fa or!!

Fantastic Light Orchestra















Després d'una sessió d'adrenalina amb els Boney M decidim tornar, malgrat la pluja, al mateix lloc (l'auditori de Julio Iglesias, això que dius, por diosssssss, canvieu-li el nom!!!!) i ens trobem amb el mateix homenet entranyable, Miguel Angel Oldfield, i més gent que la nit anterior.
Comença l'espectacle, uy, en lloc del melenut Jeff Lyne tenim a un pelaet entranyable que canta bé i imita els falsetes de Jeff, bé, aprovat, comença el concert amb una bona versió.
Canten aquelles cançons més conegudes i demanen l'ajuda del lider cantant "Telephone (a) Line" (broma apta per a aquells fanàtics de la E.L.O). També ens dona temps a discutir si la dona que volen es que la necessiten o és que és mala, resulta que és mala (Evil woman).
Després d'hora i mitja, i malgrat que Jeff Lyne, el gran lider, no está, la gent s'alça dels seients per posar-se de peu al ritme de "Don't bring me down". El concert acaba amb una apoteosi final: tot deu cantant!!!

En resum, vam passar una velada inoblidable amb dos (tres) grups mítics, però mítics, mítics.

P.D: Ahi teniu les fotos dels membres originals de la Electric Light Orchestra i de l'actual banda. I una foto d'un grup format per alguns dels més grans de la música, un grup genial i únic. A més, un videoclip. Que gaudiu!!!!!

miércoles, 29 de agosto de 2007

Azul Y Negro - No Tengo Tiempo (Con Los Dedos De Una Mano)

No comment ....
Al loro amb la vestimenta de convidat a comunió, els moviments i l'emoció del de la barba .... YEAH!!!

Bobby is alive!!!!!!


Que millor manera de finalitzar l'estiu que amb dos concerts d'eixos de "Remember" i en Benidorm!!!
Comença l'espectacle amb Azul y Negro, que qui són? Doncs són un grup de dos (el de cocodrilo Dundee i el fill d'Eminem) que va "triomfar" a l'any 82 per fer la cançó de la volta ciclista i dels quals més a dalt teniu el videoclip (oohh). Teniu el "pedazo" videoclip un poc més a dalt, i atents als moviments dels comuniants!!! JAJAJAJAJA I ací dalt teniu a Azul y Negro en l'actualitat (xe, iguaaaaaaaals)

Bé, el començ de "The remember festival" no va estar molt allà, però després d'esperar quasi mitja hora, i després de l'ansietat del públic per veure al mític grup de Boney M, va sorgir d'entre els morts el gran Bobby Farrell, si, si, el mismo i pel seu propi peu, ojito!!

El concert va estar genial ja que poguerem gaudir d'una música amb grans records al darrere i amb unes veus genials. Cal destacar els vestuaris, tal i com els recordavem a les seves portades dels CDs.

A més, l'originalitat va sorgir a causa de que cantaven amb una orquestra original darrere que li donava un nou estil a la música "Disco" de sempre.


P.D: Bobby no llores, Benidorm está contigo!!!!!

martes, 28 de agosto de 2007

I Want to Break Free

I ací un videoclip del gran Freddie Mercury per a que compareu, ja que, segons algunes emissores, Mika és el nou Freddie ¿?

Mika Grace Kelly

Per a mi, l'èxit de la temporada. I a més, no és la típica cançoneta comercial amb reaggeton darrere ;)

lunes, 27 de agosto de 2007

El ultimatum de la legión i la última de Bourne

Tornem de les vacances i tornem a passar-nos hores al cine, on s'està la mar de bé (igual, igual que al Pol Nord, xe). Aquesta vegada, i després de la bara que ens pega mon pare, decidim anar a vore "El ultimatum de Bourne" i " La última legión".
La primera pel·lícula m'agrada, no és d'allò pitjor que he vist, i a més la bona companyia anima molt una peli fluixa. Com no la peli té un heroi, un nen amb trauma infantil que s'ha de venjar, un dolent molt dolent amb cicatrius a totes parts, un iaio entranyable i una tia bona (que sols gasta l'armadura quan no lluita, si lluita es posa escote, que és més segur ..... o no?). He de dir que el més destacable de la peli ha sigut l'interpretació del gran Ben Kingsley (també conegut com Ghandi), gran, gran actor.
Llevant que és una peli prou tòpica m'ha fet gràcia com ha relacionat el final de l'imperi romá amb el naixement del rei Arthur. Qualificació: pse, tirant a bé.






La segona pel·lícula: "El ultimatum". La primera de la trilogia no la vaig vore, o al menys no la recorde, la segona la vaig veure i no em vaig enterar massa i, així i tot, vaig a veure la tercera (per crítiques bones). Com era d'esperar ens trobem davant d'una peli d'acció amb alguna nota d'humor i una trama interessant (el gran poder de la CIA, que no la TIA). Poder que mai ningú pot saber fins on arriba. Qui ens diu que no ens están veient ara mateix????......... ;)
Un programa doble que ha resultat ser millor del que m'esperava....

domingo, 26 de agosto de 2007











Tortugues, rates, pingüins i porquets

Per fi!!! (pensarà Òscar en vore que he actualitzat el blog). Perdoneu per el retard però han sigut unes vacances de relax i no he pogut escriure.
En fi, que vaig a comentar 4 pelis de "dibuixets" molt interessants que no són sols per als més petits, sinó també per als més grans.
En primer lloc (cronologicament parlant) parlaré d'un pel·licula que, quan vaig eixir al cine vaig pensar, me la compre en edició de col·leccionista o en edició definitiva? jeje. Parle dels Simpsons, una pel·lícula que, gracies a Matt, podria ser un capítol més de la sèrie, cosa que per a alguns és roïn (¿?). El llargmetratge em va semblar genial en tots els sentits de la paraula, encara que si que m'agradaria recalcar que per a haver estat 20 anyets fent-la, SE M'HA QUEDAT CURTAAAA!!!
A més, el tema de la peli és molt actual, ja que es basa en la contaminació de les aigües i com això perjudica a tothom.
En resum, m'ha semblat, com diria mon pare: Una obra mestra.
En segon lloc ens trobem amb una altra obra mestra, però en aquest cas de la Pixar, una companyia que mai deixa de sorprendre'm. Després de veure el trailer de Ratatouille milers de vegades i debartir si anar o no (perquè per una part era una peli de la Pixar, que s'ha de vore, però per l'altra, la trama que pintaven al trailer era de lo més rollera), i escoltar les crítiques tan bones tant de mon pare com dels periòdics, vaig decidir anar i quina sorpresa més gran quan va acabar la pel·lícula i vaig comprovar que les crítiques eren certes: Una gran pel·lícula. Perquè? Doncs molt fàcil, des que la Disney ens va abandonar després de fer Tarzan no m'havia emocionat veient una pel·lícula de dibuixets, i aquesta em va emocionar tant per la trama com per les actituts del ratolinet que pareix que siga humà. No cal dir que l'animació és impecable. Però sens dubte em quede destacant el moment en que el crític prova el ratatouille i retorna a quan era petit, una delicia d'escena. Ple agost i portem dos gran èxits que, a més, són grans pel·lícules. Anem bé.
Continuem amb els dibuixos i ens trobem amb "Locos por el surf". El primer pensament és de perea, pense: Ufff, una còpia de Happy feet, em negue a vore-la.
Però m'arriben crítiques bones i decideixc anar. Grata sorpresa de nou, una peli que a primeres semblava d'allò més tonto i que resulta tenir alguna cosa més que uns quan pingüins sobre l'aigua. També he de dir que no va començar a interessar-me fins que no va apareixer la figura de Zeta pel mig. Tres de tres, continuem bé l'estiu, animaet.
Quasi finals d'agost i s'estrena Les tortugues Ninja. A primera vista no em fa massa il·lusió anar, però a petició de Jose, vaig.
Entrem al cine i seiem. La introducció és bona i sembla interessant. La presentació de les tortugues molt bona. Una trama interessant. Molt poca violencia. Bona animació. Esquetx còmics. Sen's fa curta. Veredicte: una pel·lícula prou interessant que m'ha agradat molt.
Vaig sortir del cine amb ganes de saber més sobre les tortugues entranyables de Nova York (que ara resulta que no eren cocodrils el que hi havia a les clavegueres, eren tortugues mutants...) i em pose a llegir els còmics que Jose s'ha comprat. I mira per a on, vaig a comprar-me una tortugueta. ;)