Beowulf

Jo, de nou i després de mil anys, torne!!!

I quina millor benvinguda que comentar la gran peli de Beowulf. Pel·lícula, tot s'ha de dir, que em feia perea vore, però que quan vaig ixir del cine va ser en plan: a vore, qui i quan ha de fer la segona part.

El fet de fer els personatges per ordinador però calcaets als actors reals li dona una originalitat i un realisme molt xulos per a una pel·lícula d'acció en la que el protagonista és d'allò més egocèntric (que perquè pense aixó? fàcil, perquè repetix unes 15 vegades qui és. Aixó que dius, que sííííí, si la peli ja porta el teu nom pesat!!)

Però després de pensar aixó, Jose em va dir: no, no és pesat, és egocèntric i per aixó li passa el que li passa..... Aleshores ho vaig entendre.

Pel que fa a la història em va agradar molt i no perd la tensió en cap moment, a més, he de dir que la mitologia és un tema que m'atrau molt.

També he de destacar el personatge de Grendel que, a pesar de carregar-se a mig poble, és entranyable, té sentiments i el fet de que tinga forma humana el fa més humà. Però el que jo no entenc és perquè el fill de Anthony és lleig de collons i el de Beowulf és un tiarron convertido en dragón. Why??

Per últim destacar la peaxo banda sonora que té la peli (fifty fifty entre moros i cristians i 300). A pesar d'aixó, una BSO d'alló més variada i entretinguda.

Bo, em despedisc i fins promte!!!

Shit Proof i La jungla

Després de vore Planet Terror, de la qual la crítica ha anat a millor amb el temps, decidim anar de nou al cine per veure l'altra part del tàndem: Death Proof. Les expectatives són bones i el director és Tarantino, bon començ.... però molt mal final. La pel·lícula és avorridisima, plena de diàlegs d'allò més irrellevants i de ties "bones" (perquè la del CSI té una cara de gorrinillo- foto adjunta- que te cagas) fent comentaris d'allò més vulgars. El millor de la pel·li sens dubte va ser Kurt Rusell en el paper de iaio molt xulo.

Passat aquest mal sabor de boca tornem al cine a vore "La jungla 4.0" (ooohhh). Jo no n'havia vist cap i he de reconèixer que com a pel·lícula d'acció poc realista está molt entretinguda. I per suposat, Willis borda el paper de poli dur. A part de que la trama és molt espectacular, encara que poc creíble, és una pel·li per a passar el ratet i riure't un poquet...

P.D: Que casualitat, dues pelis amb la mateixa tia de pel mig: la animadora de death proof és la filla de Willis !!

ELO (Electric Light Orchestra) - Confusion

El videoclip és de l'època, però la cançó és GENIAL!!!! Jeff és com Midas, tot el que toca ho fa or!!

Fantastic Light Orchestra

Després d'una sessió d'adrenalina amb els Boney M decidim tornar, malgrat la pluja, al mateix lloc (l'auditori de Julio Iglesias, això que dius, por diosssssss, canvieu-li el nom!!!!) i ens trobem amb el mateix homenet entranyable, Miguel Angel Oldfield, i més gent que la nit anterior.

Comença l'espectacle, uy, en lloc del melenut Jeff Lyne tenim a un pelaet entranyable que canta bé i imita els falsetes de Jeff, bé, aprovat, comença el concert amb una bona versió.

Canten aquelles cançons més conegudes i demanen l'ajuda del lider cantant "Telephone (a) Line" (broma apta per a aquells fanàtics de la E.L.O). També ens dona temps a discutir si la dona que volen es que la necessiten o és que és mala, resulta que és mala (Evil woman).

Després d'hora i mitja, i malgrat que Jeff Lyne, el gran lider, no está, la gent s'alça dels seients per posar-se de peu al ritme de "Don't bring me down". El concert acaba amb una apoteosi final: tot deu cantant!!!

En resum, vam passar una velada inoblidable amb dos (tres) grups mítics, però mítics, mítics.

P.D: Ahi teniu les fotos dels membres originals de la Electric Light Orchestra i de l'actual banda. I una foto d'un grup format per alguns dels més grans de la música, un grup genial i únic. A més, un videoclip. Que gaudiu!!!!!

Azul Y Negro - No Tengo Tiempo (Con Los Dedos De Una Mano)

No comment ....
Al loro amb la vestimenta de convidat a comunió, els moviments i l'emoció del de la barba .... YEAH!!!

Bobby is alive!!!!!!

Que millor manera de finalitzar l'estiu que amb dos concerts d'eixos de "Remember" i en Benidorm!!!

Comença l'espectacle amb Azul y Negro, que qui són? Doncs són un grup de dos (el de cocodrilo Dundee i el fill d'Eminem) que va "triomfar" a l'any 82 per fer la cançó de la volta ciclista i dels quals més a dalt teniu el videoclip (oohh). Teniu el "pedazo" videoclip un poc més a dalt, i atents als moviments dels comuniants!!! JAJAJAJAJA I ací dalt teniu a Azul y Negro en l'actualitat (xe, iguaaaaaaaals)

Bé, el començ de "The remember festival" no va estar molt allà, però després d'esperar quasi mitja hora, i després de l'ansietat del públic per veure al mític grup de Boney M, va sorgir d'entre els morts el gran Bobby Farrell, si, si, el mismo i pel seu propi peu, ojito!!

El concert va estar genial ja que poguerem gaudir d'una música amb grans records al darrere i amb unes veus genials. Cal destacar els vestuaris, tal i com els recordavem a les seves portades dels CDs.

A més, l'originalitat va sorgir a causa de que cantaven amb una orquestra original darrere que li donava un nou estil a la música "Disco" de sempre.

P.D: Bobby no llores, Benidorm está contigo!!!!!

I Want to Break Free

I ací un videoclip del gran Freddie Mercury per a que compareu, ja que, segons algunes emissores, Mika és el nou Freddie ¿?

Mika Grace Kelly

Per a mi, l'èxit de la temporada. I a més, no és la típica cançoneta comercial amb reaggeton darrere ;)

El ultimatum de la legión i la última de Bourne

Tornem de les vacances i tornem a passar-nos hores al cine, on s'està la mar de bé (igual, igual que al Pol Nord, xe). Aquesta vegada, i després de la bara que ens pega mon pare, decidim anar a vore "El ultimatum de Bourne" i " La última legión".
La primera pel·lícula m'agrada, no és d'allò pitjor que he vist, i a més la bona companyia anima molt una peli fluixa. Com no la peli té un heroi, un nen amb trauma infantil que s'ha de venjar, un dolent molt dolent amb cicatrius a totes parts, un iaio entranyable i una tia bona (que sols gasta l'armadura quan no lluita, si lluita es posa escote, que és més segur ..... o no?). He de dir que el més destacable de la peli ha sigut l'interpretació del gran Ben Kingsley (també conegut com Ghandi), gran, gran actor.
Llevant que és una peli prou tòpica m'ha fet gràcia com ha relacionat el final de l'imperi romá amb el naixement del rei Arthur. Qualificació: pse, tirant a bé.

La segona pel·lícula: "El ultimatum". La primera de la trilogia no la vaig vore, o al menys no la recorde, la segona la vaig veure i no em vaig enterar massa i, així i tot, vaig a veure la tercera (per crítiques bones). Com era d'esperar ens trobem davant d'una peli d'acció amb alguna nota d'humor i una trama interessant (el gran poder de la CIA, que no la TIA). Poder que mai ningú pot saber fins on arriba. Qui ens diu que no ens están veient ara mateix????......... ;)
Un programa doble que ha resultat ser millor del que m'esperava....

Tortugues, rates, pingüins i porquets

Per fi!!! (pensarà Òscar en vore que he actualitzat el blog). Perdoneu per el retard però han sigut unes vacances de relax i no he pogut escriure.

En fi, que vaig a comentar 4 pelis de "dibuixets" molt interessants que no són sols per als més petits, sinó també per als més grans.

En primer lloc (cronologicament parlant) parlaré d'un pel·licula que, quan vaig eixir al cine vaig pensar, me la compre en edició de col·leccionista o en edició definitiva? jeje. Parle dels Simpsons, una pel·lícula que, gracies a Matt, podria ser un capítol més de la sèrie, cosa que per a alguns és roïn (¿?). El llargmetratge em va semblar genial en tots els sentits de la paraula, encara que si que m'agradaria recalcar que per a haver estat 20 anyets fent-la, SE M'HA QUEDAT CURTAAAA!!!
A més, el tema de la peli és molt actual, ja que es basa en la contaminació de les aigües i com això perjudica a tothom.
En resum, m'ha semblat, com diria mon pare: Una obra mestra.
En segon lloc ens trobem amb una altra obra mestra, però en aquest cas de la Pixar, una companyia que mai deixa de sorprendre'm. Després de veure el trailer de Ratatouille milers de vegades i debartir si anar o no (perquè per una part era una peli de la Pixar, que s'ha de vore, però per l'altra, la trama que pintaven al trailer era de lo més rollera), i escoltar les crítiques tan bones tant de mon pare com dels periòdics, vaig decidir anar i quina sorpresa més gran quan va acabar la pel·lícula i vaig comprovar que les crítiques eren certes: Una gran pel·lícula. Perquè? Doncs molt fàcil, des que la Disney ens va abandonar després de fer Tarzan no m'havia emocionat veient una pel·lícula de dibuixets, i aquesta em va emocionar tant per la trama com per les actituts del ratolinet que pareix que siga humà. No cal dir que l'animació és impecable. Però sens dubte em quede destacant el moment en que el crític prova el ratatouille i retorna a quan era petit, una delicia d'escena. Ple agost i portem dos gran èxits que, a més, són grans pel·lícules. Anem bé.
Continuem amb els dibuixos i ens trobem amb "Locos por el surf". El primer pensament és de perea, pense: Ufff, una còpia de Happy feet, em negue a vore-la.
Però m'arriben crítiques bones i decideixc anar. Grata sorpresa de nou, una peli que a primeres semblava d'allò més tonto i que resulta tenir alguna cosa més que uns quan pingüins sobre l'aigua. També he de dir que no va començar a interessar-me fins que no va apareixer la figura de Zeta pel mig. Tres de tres, continuem bé l'estiu, animaet.
Quasi finals d'agost i s'estrena Les tortugues Ninja. A primera vista no em fa massa il·lusió anar, però a petició de Jose, vaig.
Entrem al cine i seiem. La introducció és bona i sembla interessant. La presentació de les tortugues molt bona. Una trama interessant. Molt poca violencia. Bona animació. Esquetx còmics. Sen's fa curta. Veredicte: una pel·lícula prou interessant que m'ha agradat molt.
Vaig sortir del cine amb ganes de saber més sobre les tortugues entranyables de Nova York (que ara resulta que no eren cocodrils el que hi havia a les clavegueres, eren tortugues mutants...) i em pose a llegir els còmics que Jose s'ha comprat. I mira per a on, vaig a comprar-me una tortugueta. ;)

Transformers

"Gracias a Jose y a mi padre, sin ellos no hubiera sido posible que yo hubiera llegado hasta el cine para ver una pel·lícula de robots gigantes basada en dibujos y cómics"
Xei, ara en serio, vaig ixir del cine i em vaig dirigir a buscar alguna tenda on poguerem vendre'm un Bumblebee (que la xavo el cotxet que porta incorporat) o un Optimus Prime, que robots més ben fets i damunt amb sentiments!!!
La veritat és que la pel·lícula em va encantar, a part dels tocs d'humor que té, també cal destacar interpretacions com la de John Turturro, que fa un gran paper.
A més, encara que la peli dura 2 hores i mitja, en cap moment es fa pesada, ni cansina.
Si haguera de destacar dues coses serien el moment en que Bumblebee és fa un cotxe esportiu (amb la música de Kill Bill que li ve que ni pintat) i amb eixa veu de Constantino Romero per a Optimus, que et deixa bocabadat (encara que estás esperant que diga: Bumblebee, yo soy tu padre).
En resum: ha sigut una pel·lícula que ja té un espai a la meva estanteria per col·locar-la quan ixca en DVD.
P.D: Vaig a comprar-me un transformer de joguet!!!!

28 semanas después o 28 setmanes que pareix que dure la peli

Decepcionant, és la paraula que em ve al cap quan escolte el títol de la pel·lícula "28 semanas después". Després de pensar-ho molt, d'haver escoltat molt bones crítiques i sabent que a Jose li feia il·lusió vore-la, em vaig decidir: va, vaig a vore una peli de por.
Hora i mitja sentada a una butaca veient a un grup de 6 persones matant persones amb la rábia (que ni un gos, vamos) i prevenint amb quin ordre anaven a morir.
Per a mí, allò destacable va ser el principi (el pròleg), jo em quede fins que apareixen els dos crios repelents que damunt que són els que tornen a originar el brot, són els únics que se salven, que dius: ¿Què estem locos?
Bé, i no vaig a profunditzar en eixes coses que dius: ¿cómo, perdona?
En esta secció podriem clavar per exemple eixa escena en que els militars disparen al cotxe que condueixen els protagonistes, que tu penses i dius: a vore, marines, se suposa que aneu contra la gent que té la rábia, de veres creus que van a parar-se a conduir un cotxe? per l'amor de deu, un poquet de cabet, senyores.
Però la peli també va tindre coses bones: el nestea fresquet que em vaig prendre mentre la mirava.
Querido papá: d'ací 20 anys vore de nou la peli , però jo crec que no canviaré de parèixer per dos motius: perquè la trama és d'allò més vulgar (ja que ja estava bé amb la primera) i és repetitiva!!
Em vaig quedar fins al final esperant que Robert Carlyle fera un streptease de nou!!!!!
;)

Bajo las estrellas

Buenafuente entrevista a Alberto San Juan i a Emma Suárez. Nova pel·lícula d'aquesta parella que no fa molt van fer una bona pel·lícula junts: "Horas de luz".
S'estrena la pel·lícula i la primera crítica que escolte és positiva: mon pare dona llum verda.
Anem al cine i ixim sorpresos. Una gran interpretació d'Alberto San Juan i una història d'allò més bonica caracteritzen aquest llargmetratge de Félix Viscarret. És una pel·lícula que en la meua opinió va "in crescendo", ja que conforme el personatge principal va humanitzant-se, la pel·lícula va agafant força. En aquesta força és important el "feeling" que hi ha entre la xiqueta i l'actor principal que va a més durant la peli. La relació amb la xiqueta crea un enllaç amb el personatge femení que, com a mare, trobarà cert recolzament en la figura del protagonista.

Shrek Tercer

3. Un número perillós per a una saga de pel·lícules que agraden tant a xiquets com a majors, a uns per el humor i als altres per les crítiques iròniques que es poden trobar.

Malgrat ser la tercera entrega de la saga d'Shrek i ser la més fluixa de les tres entregues i la menys original (ja que els personatges están molt vistos), continua oferint uns gags d'allò més divertits.

Destaca el doblatge, que no té res que envejar al doblatges original, amb grans com: José Mota o Michael Robinson (la xavo la cara de susto del meu novio quan es va enterar, per mí, que la "Hermana fea" era Robinson, jajaja)...

(La foto del minino va per Jordi, que sé que li mola, jejeje)

Però si m'haguera de quedar amb alguna cosa de les tres, seria amb la música (de la que trobareu alguna cançó al blogg) amb una estelar (encara que mooooooolt breu) aparició del tema de Led Zeppelin "The inmigrant song", gran elecció ;)

Com a observació dir que em sembla que el xiquets d'Shrek pareixen posats "en calçador", ja que surten molt poc a la pel·lícula però són els protagonistes del títols de crèdit finals.

Mostra de Teatre i Arts Escéniques d'Alcoi

Del 13 al 16 de juny té lloc a Alcoi la XVII Mostra de Teatre i Arts Escéniques. Durant aquestos dies la ciutat rebrà grups de tot arreu del panorama nacional, que presentaràn les seues obres a un pùblic format, principalment, per programadors. No obstant és una cita recomanada per a tots els qui disfruten del teatre, ja siga valencià o de qualsevol altre punt d'Espanya. Aquest esdeveniment cultural destaca per la varietat d'obres que presenta en relació a la temàtica i format ( a més de la procedencia ) de les seues obres.

Cal remarcar que d'entre tots els grups que intervenen també estaràn presents grups coneguts del món del teatre valencià com "la Dependent" o "Albena Teatre" que també contribuiràn amb les seues obres a aquesta Mostra.

En resum, tots aquells que vulguen gaudir de bon teatre tenen una cita obligada a Alcoi fins al dia 16.

Reflexions: Escola i Noves Tecnologies

L'era de la informació.

Així és com s'anomena a aquestos temps, temps on la tecnologia avança a un ritme vertiginós i la informació que aquesta tecnologia ens dona és, de vegades, excessiva.

Doncs ahi és on entra l'educació. El mestre ha de ser aquell intermediari entre alumne i tecnologia, aquella mena de filtre que ha de proporcionar a l'alumne les ferramentes apropiades per tal que ell soles puga traure el màxim profit a les noves tecnologies.

A part del paper intermediari del mestre, pense que actualment les Noves Tecnologies són fonamentals per tal de promoure una educació amena i interactiva, una educació on l'alumne no siga passiu, sinó actiu.

A més, i per finalitzar, és necessari tenir una educació, encara que siga mínima, sobre la tecnologia, ja que, si ens posem a pensar, practicament tot el que ens rodeja és tecnologia, desde el xip que se li implanta a un gos quan naix, fins els Ipods, passant pels microones...

És per això, que l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació em pareix força important per al futur (i no tan futur) dels mestres. En el meu cas, d'infantil, per tal de poder incloure les noves tecnologies als més petits.

Simplement he de dir, que tot allò que he aprés a aquesta assignatura m'és i em serà útil per sempre.

En resum, estem a l'Era de la Informàtica!!!

17 de Maig: Dia d'internet

"El 54% de los españoles aún no usa la Red. ¿Y tú? ¿Podrías vivir sin Internet?"

Que podem dir d'aquesta noticia? Doncs jo pense que aquesta elevada xifra és deguda, en part, a que vivim en una població que tendeix a envellir, encara que actualment es fan molts cursets d'internet per a les persones de la tercera edat.

També cal destacar el considerable nombre de poblacions rurals que no disposen de les infraestructures necesaries per a facilitar la instal·lació i posterior utilització d'internet.

Què és una wiki?

Una wiki, terme nou per a mi, és referix a una pàgina web que és elaborada de forma conjunta per una comunitat d'usuaris, que tenen accés a la pàgina per tal de modificar-la i/o ampliar-la.
Una de les més conegudes és la Wikipèdia.

XTEC : EDUCACIÓ A LA XARXA

La pàgina web que ocupa aquest espai avui és, probablement una de les més completes que es poden trobar, ara per ara, a la xarxa. XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) ofereix als seus usuaris una amplia gama de serveis i utilitats . D'entre aquestos serveis destaquen els enllaços a webs i altres blogs que ofereixen informació i materials per al personal docent en matèries que van des de Ciències de la Naturalesa fins a Plàstica.
D'altra banda també s'ofereixen dades sobre formació en relació als mateixos professors així com accés a pàgines com ara la Escola Oficial d'Idiomes o la Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional, entre altres.

Crítica d'Spiderman

Sols posaré el següent:
http://osukarunokabutowayofthesamurai.blogspot.com
Crec que ahí es resumeix el que jo pense de la pel·lícula!!!

La maldición de la flor dorada

Preciosa. Aquesta és la paraula que ens va sortir de la boca quan ens van encendre la llum del cine després de quedar meravellats amb la nova pel·lícula de Zhang Yimou "La maldición de la flor dorada".
Una pel·lícula amb un argument més que influit per tragèdies de caràcter clàssic i shakespeareà executat de la més sublim de les maneres. El film ens presenta, a més, un desplegament espectacular en quant a l'aspecte visual....les vestimentes, armadures, etc, són tota una delicia per als ulls dels espectadors així com la genial ambientació que el director xinés ha aconseguit per a enmarcar l'acció d'aquesta història.
D'altra banda, mencionar també una altra grata sorpresa amb la música de Shigeru Umebayashi, que havia estat etiquetada com a la pitjor part de la pel·lícula en algunes revistes de cinema. Les melodies que acompanyen el desenvolupament de la història estàn perfectament elaborades i inserides de la més correcta de les formes.
Les interpretacions dels personatges principals, portades a terme per Chow Yun-Fat i Gong Li , estàn en la línia del film, sensacionals ambdós en els paper d'emperador tirà i manipulador i emperadriu enganyada i traïda.
En resum, una pel·lícula digna de ser vista i disfrutada per tots aquells que vulguen gaudir del millor cinema xinés en estat pur.

Sílvia.

II Jornades d'escola i cinema a la UA

Del dia 26 al dia 30 de Març la UA (Universitat d'Alacant) ha celebrat les II Jornades d'escola i cinema. Aquest event ha consistit en la projecció i posterior debat sobre pel·lícules de temàtica relacionada amb l'educació.
Amb l'última pel·lícula, "Ni uno menos", vam poder gaudir d'un ponent, professor de llengua estrangera, que ens va mostrar com duia ell el cinema a l'aula, i com, mitjançant el cinema, es pot aprendre més del que es creu no tan sols des d'un punt de vista pedagògic sinó també des d'una visió sociològica (la consideració de la transmissió de valors humans als alumnes) .
En resum, esperem que Toni Giner i Paco Pastor tornen a portar a terme unes III jornades per tal de poder gaudir del cinema i aprendre a educar.
Des d'ací la meua enhorabona a Toni Giner i a Paco Pastor.

CITES DE PEL·LÍCULA

"Sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así, y siempre así será".
Robin Williams. El club de los poetas muertos.

"Pensamos demasiado, sentimos muy poco".
Charles Chaplin. El gran dictador.

"Me siento solo cuando hay gente".
Sean Penn. La delagada línea roja.

"El odio es un lastre, la vida es demasiado corta para estar siempre cabreado".
Edward Norton. American history X.

"Hay momentos en la vida en el que un hombre razonable debe admitir que ha cometido un error terrible... lo cierto es que yo nunca fui un hombre razonable".
Ewan McGregor. Big fish.

"Un hombre cuenta sus historias tantas veces que al final él mismo se convierte en esas historias. Siguen viviendo cuando él ya no está. De esta forma, el hombre se hace inmortal".
Billy Crudup. Big fish.

"Todos los hombres mueren, pero no todos realmente viven".
Mel Gibson. Braveheart.

"Todo lo que hay en esta sala es comestible, incluso yo, aunque eso sería canibalismo".
Johnny Deep. Charlie i la fàbrica de xocolata.

"Bienvenido a mi morada. Entre libremente, por su propia voluntad, y deje parte de la felicidad que trae".
Gary Oldman. Drácula.

"A veces no hacemos cosas que queremos hacer para que los demás no sepan que queremos hacerlas".
Bryce Dallas Howard. El bosque.

"Mi cerebro es mi segundo órgano favorito".
Woody Allen. El dormilón.

Unes primeres paraules

"Los niños nunca deberían ir a la cama, cuando despiertan son un día más mayores". Johnny Deep. "Descubriendo nunca jamás"

El cinema és un art que té la capacitat de poder transportar el públic a altres dimensions i caracteritzar-los com a aquells personatges que els agradaria ser... és la màgia del cinema. No obstant, aquesta màgia no està destinada únicament a un grup exclusivament adult sinó també als membres més jòvens de la nostra societat, els xiquets i xiquetes.

En aquest blog el que volem és unir la màgia del cinema amb una altra màgia: l'educació dels xiquets, el resultat? mireu el blog per vore si el trobeu...

"Hasta la persona mas pequeña puede cambiar el curso del futuro".

Cate Blanchett. "El senyor dels anells"