Transformers

"Gracias a Jose y a mi padre, sin ellos no hubiera sido posible que yo hubiera llegado hasta el cine para ver una pel·lícula de robots gigantes basada en dibujos y cómics"
Xei, ara en serio, vaig ixir del cine i em vaig dirigir a buscar alguna tenda on poguerem vendre'm un Bumblebee (que la xavo el cotxet que porta incorporat) o un Optimus Prime, que robots més ben fets i damunt amb sentiments!!!
La veritat és que la pel·lícula em va encantar, a part dels tocs d'humor que té, també cal destacar interpretacions com la de John Turturro, que fa un gran paper.
A més, encara que la peli dura 2 hores i mitja, en cap moment es fa pesada, ni cansina.
Si haguera de destacar dues coses serien el moment en que Bumblebee és fa un cotxe esportiu (amb la música de Kill Bill que li ve que ni pintat) i amb eixa veu de Constantino Romero per a Optimus, que et deixa bocabadat (encara que estás esperant que diga: Bumblebee, yo soy tu padre).
En resum: ha sigut una pel·lícula que ja té un espai a la meva estanteria per col·locar-la quan ixca en DVD.
P.D: Vaig a comprar-me un transformer de joguet!!!!

28 semanas después o 28 setmanes que pareix que dure la peli

Decepcionant, és la paraula que em ve al cap quan escolte el títol de la pel·lícula "28 semanas después". Després de pensar-ho molt, d'haver escoltat molt bones crítiques i sabent que a Jose li feia il·lusió vore-la, em vaig decidir: va, vaig a vore una peli de por.
Hora i mitja sentada a una butaca veient a un grup de 6 persones matant persones amb la rábia (que ni un gos, vamos) i prevenint amb quin ordre anaven a morir.
Per a mí, allò destacable va ser el principi (el pròleg), jo em quede fins que apareixen els dos crios repelents que damunt que són els que tornen a originar el brot, són els únics que se salven, que dius: ¿Què estem locos?
Bé, i no vaig a profunditzar en eixes coses que dius: ¿cómo, perdona?
En esta secció podriem clavar per exemple eixa escena en que els militars disparen al cotxe que condueixen els protagonistes, que tu penses i dius: a vore, marines, se suposa que aneu contra la gent que té la rábia, de veres creus que van a parar-se a conduir un cotxe? per l'amor de deu, un poquet de cabet, senyores.
Però la peli també va tindre coses bones: el nestea fresquet que em vaig prendre mentre la mirava.
Querido papá: d'ací 20 anys vore de nou la peli , però jo crec que no canviaré de parèixer per dos motius: perquè la trama és d'allò més vulgar (ja que ja estava bé amb la primera) i és repetitiva!!
Em vaig quedar fins al final esperant que Robert Carlyle fera un streptease de nou!!!!!
;)

Bajo las estrellas

Buenafuente entrevista a Alberto San Juan i a Emma Suárez. Nova pel·lícula d'aquesta parella que no fa molt van fer una bona pel·lícula junts: "Horas de luz".
S'estrena la pel·lícula i la primera crítica que escolte és positiva: mon pare dona llum verda.
Anem al cine i ixim sorpresos. Una gran interpretació d'Alberto San Juan i una història d'allò més bonica caracteritzen aquest llargmetratge de Félix Viscarret. És una pel·lícula que en la meua opinió va "in crescendo", ja que conforme el personatge principal va humanitzant-se, la pel·lícula va agafant força. En aquesta força és important el "feeling" que hi ha entre la xiqueta i l'actor principal que va a més durant la peli. La relació amb la xiqueta crea un enllaç amb el personatge femení que, com a mare, trobarà cert recolzament en la figura del protagonista.

Shrek Tercer

3. Un número perillós per a una saga de pel·lícules que agraden tant a xiquets com a majors, a uns per el humor i als altres per les crítiques iròniques que es poden trobar.

Malgrat ser la tercera entrega de la saga d'Shrek i ser la més fluixa de les tres entregues i la menys original (ja que els personatges están molt vistos), continua oferint uns gags d'allò més divertits.

Destaca el doblatge, que no té res que envejar al doblatges original, amb grans com: José Mota o Michael Robinson (la xavo la cara de susto del meu novio quan es va enterar, per mí, que la "Hermana fea" era Robinson, jajaja)...

(La foto del minino va per Jordi, que sé que li mola, jejeje)

Però si m'haguera de quedar amb alguna cosa de les tres, seria amb la música (de la que trobareu alguna cançó al blogg) amb una estelar (encara que mooooooolt breu) aparició del tema de Led Zeppelin "The inmigrant song", gran elecció ;)

Com a observació dir que em sembla que el xiquets d'Shrek pareixen posats "en calçador", ja que surten molt poc a la pel·lícula però són els protagonistes del títols de crèdit finals.