Shit Proof i La jungla

Després de vore Planet Terror, de la qual la crítica ha anat a millor amb el temps, decidim anar de nou al cine per veure l'altra part del tàndem: Death Proof. Les expectatives són bones i el director és Tarantino, bon començ.... però molt mal final. La pel·lícula és avorridisima, plena de diàlegs d'allò més irrellevants i de ties "bones" (perquè la del CSI té una cara de gorrinillo- foto adjunta- que te cagas) fent comentaris d'allò més vulgars. El millor de la pel·li sens dubte va ser Kurt Rusell en el paper de iaio molt xulo.

Passat aquest mal sabor de boca tornem al cine a vore "La jungla 4.0" (ooohhh). Jo no n'havia vist cap i he de reconèixer que com a pel·lícula d'acció poc realista está molt entretinguda. I per suposat, Willis borda el paper de poli dur. A part de que la trama és molt espectacular, encara que poc creíble, és una pel·li per a passar el ratet i riure't un poquet...

P.D: Que casualitat, dues pelis amb la mateixa tia de pel mig: la animadora de death proof és la filla de Willis !!

El ultimatum de la legión i la última de Bourne

Tornem de les vacances i tornem a passar-nos hores al cine, on s'està la mar de bé (igual, igual que al Pol Nord, xe). Aquesta vegada, i després de la bara que ens pega mon pare, decidim anar a vore "El ultimatum de Bourne" i " La última legión".
La primera pel·lícula m'agrada, no és d'allò pitjor que he vist, i a més la bona companyia anima molt una peli fluixa. Com no la peli té un heroi, un nen amb trauma infantil que s'ha de venjar, un dolent molt dolent amb cicatrius a totes parts, un iaio entranyable i una tia bona (que sols gasta l'armadura quan no lluita, si lluita es posa escote, que és més segur ..... o no?). He de dir que el més destacable de la peli ha sigut l'interpretació del gran Ben Kingsley (també conegut com Ghandi), gran, gran actor.
Llevant que és una peli prou tòpica m'ha fet gràcia com ha relacionat el final de l'imperi romá amb el naixement del rei Arthur. Qualificació: pse, tirant a bé.

La segona pel·lícula: "El ultimatum". La primera de la trilogia no la vaig vore, o al menys no la recorde, la segona la vaig veure i no em vaig enterar massa i, així i tot, vaig a veure la tercera (per crítiques bones). Com era d'esperar ens trobem davant d'una peli d'acció amb alguna nota d'humor i una trama interessant (el gran poder de la CIA, que no la TIA). Poder que mai ningú pot saber fins on arriba. Qui ens diu que no ens están veient ara mateix????......... ;)
Un programa doble que ha resultat ser millor del que m'esperava....

Transformers

"Gracias a Jose y a mi padre, sin ellos no hubiera sido posible que yo hubiera llegado hasta el cine para ver una pel·lícula de robots gigantes basada en dibujos y cómics"
Xei, ara en serio, vaig ixir del cine i em vaig dirigir a buscar alguna tenda on poguerem vendre'm un Bumblebee (que la xavo el cotxet que porta incorporat) o un Optimus Prime, que robots més ben fets i damunt amb sentiments!!!
La veritat és que la pel·lícula em va encantar, a part dels tocs d'humor que té, també cal destacar interpretacions com la de John Turturro, que fa un gran paper.
A més, encara que la peli dura 2 hores i mitja, en cap moment es fa pesada, ni cansina.
Si haguera de destacar dues coses serien el moment en que Bumblebee és fa un cotxe esportiu (amb la música de Kill Bill que li ve que ni pintat) i amb eixa veu de Constantino Romero per a Optimus, que et deixa bocabadat (encara que estás esperant que diga: Bumblebee, yo soy tu padre).
En resum: ha sigut una pel·lícula que ja té un espai a la meva estanteria per col·locar-la quan ixca en DVD.
P.D: Vaig a comprar-me un transformer de joguet!!!!

28 semanas después o 28 setmanes que pareix que dure la peli

Decepcionant, és la paraula que em ve al cap quan escolte el títol de la pel·lícula "28 semanas después". Després de pensar-ho molt, d'haver escoltat molt bones crítiques i sabent que a Jose li feia il·lusió vore-la, em vaig decidir: va, vaig a vore una peli de por.
Hora i mitja sentada a una butaca veient a un grup de 6 persones matant persones amb la rábia (que ni un gos, vamos) i prevenint amb quin ordre anaven a morir.
Per a mí, allò destacable va ser el principi (el pròleg), jo em quede fins que apareixen els dos crios repelents que damunt que són els que tornen a originar el brot, són els únics que se salven, que dius: ¿Què estem locos?
Bé, i no vaig a profunditzar en eixes coses que dius: ¿cómo, perdona?
En esta secció podriem clavar per exemple eixa escena en que els militars disparen al cotxe que condueixen els protagonistes, que tu penses i dius: a vore, marines, se suposa que aneu contra la gent que té la rábia, de veres creus que van a parar-se a conduir un cotxe? per l'amor de deu, un poquet de cabet, senyores.
Però la peli també va tindre coses bones: el nestea fresquet que em vaig prendre mentre la mirava.
Querido papá: d'ací 20 anys vore de nou la peli , però jo crec que no canviaré de parèixer per dos motius: perquè la trama és d'allò més vulgar (ja que ja estava bé amb la primera) i és repetitiva!!
Em vaig quedar fins al final esperant que Robert Carlyle fera un streptease de nou!!!!!
;)

Bajo las estrellas

Buenafuente entrevista a Alberto San Juan i a Emma Suárez. Nova pel·lícula d'aquesta parella que no fa molt van fer una bona pel·lícula junts: "Horas de luz".
S'estrena la pel·lícula i la primera crítica que escolte és positiva: mon pare dona llum verda.
Anem al cine i ixim sorpresos. Una gran interpretació d'Alberto San Juan i una història d'allò més bonica caracteritzen aquest llargmetratge de Félix Viscarret. És una pel·lícula que en la meua opinió va "in crescendo", ja que conforme el personatge principal va humanitzant-se, la pel·lícula va agafant força. En aquesta força és important el "feeling" que hi ha entre la xiqueta i l'actor principal que va a més durant la peli. La relació amb la xiqueta crea un enllaç amb el personatge femení que, com a mare, trobarà cert recolzament en la figura del protagonista.

Shrek Tercer

3. Un número perillós per a una saga de pel·lícules que agraden tant a xiquets com a majors, a uns per el humor i als altres per les crítiques iròniques que es poden trobar.

Malgrat ser la tercera entrega de la saga d'Shrek i ser la més fluixa de les tres entregues i la menys original (ja que els personatges están molt vistos), continua oferint uns gags d'allò més divertits.

Destaca el doblatge, que no té res que envejar al doblatges original, amb grans com: José Mota o Michael Robinson (la xavo la cara de susto del meu novio quan es va enterar, per mí, que la "Hermana fea" era Robinson, jajaja)...

(La foto del minino va per Jordi, que sé que li mola, jejeje)

Però si m'haguera de quedar amb alguna cosa de les tres, seria amb la música (de la que trobareu alguna cançó al blogg) amb una estelar (encara que mooooooolt breu) aparició del tema de Led Zeppelin "The inmigrant song", gran elecció ;)

Com a observació dir que em sembla que el xiquets d'Shrek pareixen posats "en calçador", ja que surten molt poc a la pel·lícula però són els protagonistes del títols de crèdit finals.

Crítica d'Spiderman

Sols posaré el següent:
http://osukarunokabutowayofthesamurai.blogspot.com
Crec que ahí es resumeix el que jo pense de la pel·lícula!!!

La maldición de la flor dorada

Preciosa. Aquesta és la paraula que ens va sortir de la boca quan ens van encendre la llum del cine després de quedar meravellats amb la nova pel·lícula de Zhang Yimou "La maldición de la flor dorada".
Una pel·lícula amb un argument més que influit per tragèdies de caràcter clàssic i shakespeareà executat de la més sublim de les maneres. El film ens presenta, a més, un desplegament espectacular en quant a l'aspecte visual....les vestimentes, armadures, etc, són tota una delicia per als ulls dels espectadors així com la genial ambientació que el director xinés ha aconseguit per a enmarcar l'acció d'aquesta història.
D'altra banda, mencionar també una altra grata sorpresa amb la música de Shigeru Umebayashi, que havia estat etiquetada com a la pitjor part de la pel·lícula en algunes revistes de cinema. Les melodies que acompanyen el desenvolupament de la història estàn perfectament elaborades i inserides de la més correcta de les formes.
Les interpretacions dels personatges principals, portades a terme per Chow Yun-Fat i Gong Li , estàn en la línia del film, sensacionals ambdós en els paper d'emperador tirà i manipulador i emperadriu enganyada i traïda.
En resum, una pel·lícula digna de ser vista i disfrutada per tots aquells que vulguen gaudir del millor cinema xinés en estat pur.

Sílvia.