Shrek Tercer

3. Un número perillós per a una saga de pel·lícules que agraden tant a xiquets com a majors, a uns per el humor i als altres per les crítiques iròniques que es poden trobar.

Malgrat ser la tercera entrega de la saga d'Shrek i ser la més fluixa de les tres entregues i la menys original (ja que els personatges están molt vistos), continua oferint uns gags d'allò més divertits.

Destaca el doblatge, que no té res que envejar al doblatges original, amb grans com: José Mota o Michael Robinson (la xavo la cara de susto del meu novio quan es va enterar, per mí, que la "Hermana fea" era Robinson, jajaja)...

(La foto del minino va per Jordi, que sé que li mola, jejeje)

Però si m'haguera de quedar amb alguna cosa de les tres, seria amb la música (de la que trobareu alguna cançó al blogg) amb una estelar (encara que mooooooolt breu) aparició del tema de Led Zeppelin "The inmigrant song", gran elecció ;)

Com a observació dir que em sembla que el xiquets d'Shrek pareixen posats "en calçador", ja que surten molt poc a la pel·lícula però són els protagonistes del títols de crèdit finals.