Després d'una sessió d'adrenalina amb els Boney M decidim tornar, malgrat la pluja, al mateix lloc (l'auditori de Julio Iglesias, això que dius, por diosssssss, canvieu-li el nom!!!!) i ens trobem amb el mateix homenet entranyable, Miguel Angel Oldfield, i més gent que la nit anterior.
Comença l'espectacle, uy, en lloc del melenut Jeff Lyne tenim a un pelaet entranyable que canta bé i imita els falsetes de Jeff, bé, aprovat, comença el concert amb una bona versió.
Canten aquelles cançons més conegudes i demanen l'ajuda del lider cantant "Telephone (a) Line" (broma apta per a aquells fanàtics de la E.L.O). També ens dona temps a discutir si la dona que volen es que la necessiten o és que és mala, resulta que és mala (Evil woman).
Després d'hora i mitja, i malgrat que Jeff Lyne, el gran lider, no está, la gent s'alça dels seients per posar-se de peu al ritme de "Don't bring me down". El concert acaba amb una apoteosi final: tot deu cantant!!!
En resum, vam passar una velada inoblidable amb dos (tres) grups mítics, però mítics, mítics.
.jpg)
P.D: Ahi teniu les fotos dels membres originals de la Electric Light Orchestra i de l'actual banda. I una foto d'un grup format per alguns dels més grans de la música, un grup genial i únic. A més, un videoclip. Que gaudiu!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario