Tortugues, rates, pingüins i porquets

Per fi!!! (pensarà Òscar en vore que he actualitzat el blog). Perdoneu per el retard però han sigut unes vacances de relax i no he pogut escriure.

En fi, que vaig a comentar 4 pelis de "dibuixets" molt interessants que no són sols per als més petits, sinó també per als més grans.

En primer lloc (cronologicament parlant) parlaré d'un pel·licula que, quan vaig eixir al cine vaig pensar, me la compre en edició de col·leccionista o en edició definitiva? jeje. Parle dels Simpsons, una pel·lícula que, gracies a Matt, podria ser un capítol més de la sèrie, cosa que per a alguns és roïn (¿?). El llargmetratge em va semblar genial en tots els sentits de la paraula, encara que si que m'agradaria recalcar que per a haver estat 20 anyets fent-la, SE M'HA QUEDAT CURTAAAA!!!
A més, el tema de la peli és molt actual, ja que es basa en la contaminació de les aigües i com això perjudica a tothom.
En resum, m'ha semblat, com diria mon pare: Una obra mestra.
En segon lloc ens trobem amb una altra obra mestra, però en aquest cas de la Pixar, una companyia que mai deixa de sorprendre'm. Després de veure el trailer de Ratatouille milers de vegades i debartir si anar o no (perquè per una part era una peli de la Pixar, que s'ha de vore, però per l'altra, la trama que pintaven al trailer era de lo més rollera), i escoltar les crítiques tan bones tant de mon pare com dels periòdics, vaig decidir anar i quina sorpresa més gran quan va acabar la pel·lícula i vaig comprovar que les crítiques eren certes: Una gran pel·lícula. Perquè? Doncs molt fàcil, des que la Disney ens va abandonar després de fer Tarzan no m'havia emocionat veient una pel·lícula de dibuixets, i aquesta em va emocionar tant per la trama com per les actituts del ratolinet que pareix que siga humà. No cal dir que l'animació és impecable. Però sens dubte em quede destacant el moment en que el crític prova el ratatouille i retorna a quan era petit, una delicia d'escena. Ple agost i portem dos gran èxits que, a més, són grans pel·lícules. Anem bé.
Continuem amb els dibuixos i ens trobem amb "Locos por el surf". El primer pensament és de perea, pense: Ufff, una còpia de Happy feet, em negue a vore-la.
Però m'arriben crítiques bones i decideixc anar. Grata sorpresa de nou, una peli que a primeres semblava d'allò més tonto i que resulta tenir alguna cosa més que uns quan pingüins sobre l'aigua. També he de dir que no va començar a interessar-me fins que no va apareixer la figura de Zeta pel mig. Tres de tres, continuem bé l'estiu, animaet.
Quasi finals d'agost i s'estrena Les tortugues Ninja. A primera vista no em fa massa il·lusió anar, però a petició de Jose, vaig.
Entrem al cine i seiem. La introducció és bona i sembla interessant. La presentació de les tortugues molt bona. Una trama interessant. Molt poca violencia. Bona animació. Esquetx còmics. Sen's fa curta. Veredicte: una pel·lícula prou interessant que m'ha agradat molt.
Vaig sortir del cine amb ganes de saber més sobre les tortugues entranyables de Nova York (que ara resulta que no eren cocodrils el que hi havia a les clavegueres, eren tortugues mutants...) i em pose a llegir els còmics que Jose s'ha comprat. I mira per a on, vaig a comprar-me una tortugueta. ;)